Catalunya ha experimentat un creixement demogràfic extraordinari des de principis del segle XX, fins a assolir els vuit milions d’habitants actuals. Aquesta evolució, però, no ha estat ni lineal ni homogènia, i configura a dia d’avui un panorama complex marcat per grans contrastos.
D’una banda, el país registra un creixement natural negatiu des del 2018, amb una taxa de -1,7. La fecunditat és una de les més baixes del món des dels anys noranta —amb només 1,08 fills per dona— i l’edat d’inici de la maternitat s’endarrereix fins als 31,6 anys, molt per sobre de la mitjana europea. Alhora, l’esperança de vida continua augmentant i se situa entre les més elevades a escala internacional, en 80,6 anys per als homes i 86,06 per a les dones. Aquests dos fenòmens han provocat un fort envelliment de la població, i, durant les dues darreres dècades, la piràmide demogràfica catalana ha esdevingut un romboide amb una base prima, malgrat els grans fluxos migratoris.
D’altra banda, Catalunya presenta un creixement migratori notable, amb un valor del 19,5%, molt superior al que, en l’actualitat, presenten França (6%) o Itàlia (7%), però inferior al d’Alemanya (31%). A diferència del passat, en què la major part de la migració provenia d’altres indrets de l’Estat espanyol, avui dia és principalment d’origen internacional. A hores d’ara, 1,4 milions de persones empadronades al país han nascut a l’estranger, el que representa el 18% de la població. Aquest col·lectiu, procedent de gairebé totes les regions del món, contribueix decisivament a la diversitat social, cultural i econòmica del territori.
Aquestes dinàmiques comporten reptes de gran abast. Catalunya presenta una forta concentració demogràfica: l’àrea metropolitana de Barcelona acull prop del 42% dels habitants en només un 2% del territori. Aquesta densitat urbana del litoral contrasta amb el despoblament progressiu de moltes zones de l’interior, on centenars de municipis —molts amb menys de 500 habitants— afronten una manca de serveis bàsics i d’oportunitats laborals. Aquest desequilibri territorial genera tensions en l’accés a l’habitatge, en la mobilitat quotidiana i en la connectivitat entre regions, i posa a prova la capacitat dels serveis públics per garantir, en el context de l’emergència climàtica, una cobertura equitativa, eficient i ambientalment sostenible arreu del país.
En paral·lel, la diversificació creixent de la societat planteja nous desafiaments en matèria de cohesió, que es veuen agreujats per la realitat d’un país on el 24,4% de la població es troba en risc de pobresa o exclusió social. La llengua, l’educació i la formació al llarg de la vida, juntament amb el mercat laboral, constitueixen àmbits clau on calen respostes integradores. El desajust entre les competències que ofereixen les universitats i les que demanda el teixit productiu; la inclusió dels col·lectius vulnerables; la precarització de les condicions de treball —que afecta especialment els joves, fortament condicionats per la sobrequalificació—; les dificultats de conciliació que afronten moltes dones, sobretot les mares, tot i la millora de la seva taxa d’ocupació; les necessitats d’atracció i retenció de talent; i les transicions digitals i verdes —que requereixen nous perfils professionals i processos de reciclatge i requalificació—; són qüestions urgents que demanen una acció coordinada.
A tot plegat s’hi suma l’envelliment progressiu de la població, que exigeix repensar els models de salut comunitària i la viabilitat del sistema de pensions. Les projeccions estadístiques calculen que, cap a l’any 2050, la despesa en pensions serà del 16% del PIB, mentre que en el moment present és del 11%.
Amb la voluntat d’abordar aquests reptes des d’una mirada estratègica, les XI Jornades Catalunya Futura se celebraran el dia 30 d’octubre al Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages), amb el títol El futur sociodemogràfic de Catalunya. Polítiques i propostes per a una societat en transformació. A partir de les projeccions de població elaborades per l’Idescat —que contemplen tres escenaris d’evolució futura en funció de diferents comportaments de mortalitat, fecunditat i migració—, al llarg de les diferents sessions de treball programades s’analitzaran els impactes i identificaran línies d’acció en diversos àmbits.
Com en edicions anteriors, les Jornades volen ser un espai de reflexió rigorosa i de diàleg constructiu, capaç de generar diagnòstics i visions de futur compartits. Amb la participació d’agents de la quàdruple hèlix —universitats, administració pública, empreses i organitzacions de la societat civil—, l’esdeveniment contribuirà a reforçar les aliances institucionals i a establir una agenda comuna que orienti les polítiques públiques i proposi iniciatives i projectes intersectorials per a una Catalunya més cohesionada, resilient i preparada per als reptes del demà.
